dimarts, 18 de març del 2008

Quan la paraula se l'emporta el vent...

De vegades hi ha declaracions que valdria més que no es fessin, no ja pels interlocutors que les fan, que qui té boca s’equivoca, sinó per les repercussions i per la manera com es fan, la majoria de vegades buscant el discurs fàcil, que d’aquests n’hi ha hagut molts últimament.

Sabem que no ens podem guiar per tots els comentaris que es fan, ni per totes les notícies que es publiquen, però de vegades hi ha declaracions que ens han de fer reflexionar. Aquest és el cas del Diari Mes Ebre, en la seva edició del passat 4/03/2008, on es publicava una notícia que deia “Clos diu a Tortosa que el projecte Castor es pot fer “sense que perjudiqui ningú”. I tot seguint remarcava que “es treballa buscant el diàleg” i una solució “adequada als interessos territorials.” Tot seguit s’afegia que el ministre “es va mostrar convençut que el projecte es pot acabar fent bé per tal que no sigui perjudicial per ningú”. “Treballarem per resoldre les “eventualitats que es presentin”, a més de dir que l’evolució del projecte dependrà de la idoneïtat de “les iniciatives.”

Durant tots aquests mesos, en els quals s’ha estat parlant sobre aquest projecte, hem escoltat repetidament paraules com diàleg, consens i solucions, però també compensacions i polígons industrials i ara eventualitats. De què serveix parlar quan l’interlocutor “interlocuciona” més amb una empresa en particular o amb l’Ajuntament de Vinaròs, que amb una Plataforma Ciutadana de gent preocupada pel seu futur? Com es pot parlar d’eventualitats o d’idoneïtats en un tema que afectarà clarament l’economia i el progrés de tot un territori?

En l’informe de la Secretaria General d’Energia del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç sobre les observacions plantejades per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia al projecte, no responen a moltes qüestions. Sense anar més lluny, sobre l‘extracció de CO2, diuen que el projecte contempla que en les instal·lacions de la planta es retirarà el eventual exceso sobrante, que sería venteado a la atmósfera”. I que “estas eventuales emisiones, que no causan ningún impacto ambiental local, serán contabilizadas en su caso dentro del Plan Nacional de Asignación de emisiones de gases de efecto invernadero de acuerdo con los objetivos que corresponden a España en el marco del cumplimiento del protocolo de Kioto”.

Així que mentre anem marejant la perdiu, el “viento ventea” i el “marzo marzea”, però ben segur que podem respirar molt més tranquils gràcies al fet que el Ministeri d’Indústria ens “assegura” que aquestes emissions de gasos contaminants seran comptabilitzades, fil per randa, en el Pla Nacional d’Assignació d’Emissions de gasos d’efecte hivernacle, perquè es veu que si els gasos “s’assignen” deixen de ser perjudicials per a la salut i tot això que es diu… o potser és que haurem d’anar a Kioto a veure si al protocol aquest li han posat un marc i li van torcant la pols.

L’actual president del govern deia no fa molt que "España tiene una enorme capacidad de tener una energía proveniente de la fuerza eólica y de la solar" que haga al país "líder" a nivel mundial en este ámbito. "Este es uno de los grandes objetivos que tenemos para los cuatro próximos años", però una cosa és la teoria i una altra predicar amb l’exemple. Sense ser, ni molt menys, experts en polítiques energètiques, hem de constatar un detall que ens ha sorprès força de l’informe de la Direcció General de Política Energètica i Mines (Subdirecció General d’Hidrocarburs”) i és que… no el signa ningú!

Aquesta “omissió” del “abajo firmante” ens porta a pensar en diverses probabilitats: que aquesta gent del Ministeri d’Indústria són molt vergonyosos; que podria ser que aquest informe els ho hagués fet un altre (dícese “ESCAL UGS”?); que els tremola el pols a l’hora de firmar o que, a fi de comptes, no el volia firmar ningú.: Per què serà?

Els ho haurem de preguntar…

Alcanar, març de 2008

Grup jurídico-administratiu - Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia.